Somni causat pel vol d’una abella al voltant d’una magrana un segon abans del despertar (c.1944) de Salvador Dalí Domènech (1904-89)

1974-46
Salvador Dalí. Somni causat pel vol d’una abella al voltant d’una magrana un segon abans del despertar. 1944

Dins del món de l’art i com en tots els camps d’expressió humana, hi ha una varietat d’estilismes i autors que construeixen un univers gairebé inabastable. La intenció d’aquest article no és pas abordar tot aquest món, sinó profunditzar en la matèria de l’art i trobar aquelles petites càpsules que ens donen un significant a allò que tenim dins de la psique reprimit i encotillat a conseqüència de la nostra socialització que ens construeix la nostra moral i ètica.

Si s’ha entès el que s’ha escrit fins ara heu de saber que us endinseu dins del pensament psicoanalític de Sigmun Freud (1856-1939) i en concret en dues de les seves famoses reflexions anomenades El malestar de la culturaLa interpretació dels somnis.

He triat aquesta obra pictòrica, una càpsula amb un significat, Somni causat pel vol d’una abella al voltant d’una magrana un segon abans del despertar (c.1944) de Salvador Dalí Domènech (1904-89), per l’amalgama d’estilismes i iconografia daliniana que incorpora dins del surrealisme paranoic, ja que hi ha elements que relacionen el Barroc de Gian Lorenzo Bernini (1598-1680) amb la psicoanàlisi de Sigmund Freud (1856-1939), tot un conjunt de simbolismes i personatges que excel·leixen per la seva qualitat, bellesa i el que m’agrada més, per ser genuïns.

Referències particulars de Dalí en relació a l’obra estudiada

En 1944, Salvador Dalí tenia fixada la seva residència a Virgínia, Estats Units, on compartia la seva vida amb Gala, la seva esposa des de l’any 1929, de la qual Dalí deia que sense ella no hauria pogut ser l’artista que era, donat que el moviment genuí del surrealisme era reconegut com una manifestació de personatges amb una malaltia mental paranoica, a més el seu pare, des que en Dalí era ben jove, havia adoptat una actitud vehement en contra seu, principalment catalitzada per l’expulsió del jove Dalí del col·legi San Fernando de Madrid.

Retornant a aquella època de les Àmèriques, Dalí ja tenia formada la seva personalitat, la qual interpreto com una dualitat de la seva celebritat, una bipolarització del seu comportament on se sentia còmode representant un personatge paranoic que eclipsava la seva autèntica figura, però que a la fi el va acabar de curullar, desplaçant de manera residual el seu jo autèntic.

Des de 1941 i fins a l’any 1948 el matrimoni Dalí va residir als Estats Units, on la majoria de la seva creació artística estava destinada a magnificar –sublimar– el seu ego narcisista, treballant per a la indústria cinematogràfica de Hollywood, dissenyant portades de revistes i aparadors comercials i essent amfitrió de festes i exposicions glamuroses, deixant una producció artística pictòrica a nivells residuals, però no mancats de genialitats. En aquest sentit, la situació d’estabilitat emocional, li permet fer un canvi de rumb en el seu estilisme artístic, anunciant que la seva obra tindria les influències del classicisme renaixentista, sobretot de Leonardo Da Vinci (1452-1519) i Rafael Sanzio (1483-1520), però que no fou sinó, un bluf en contra dels surrealistes ortodoxos, ja desmarcat d’ells en 1929 en declarar que més que surrealista, el que presenta ell és el mètode paranoicocrític, dimanant de la psicoanàlisi de Sigmund Freud, i en 1934 quan no li va agradar la idea de vincular el surrealisme al comunisme, els quals, capitanejats per l’escriptor francès surrealista André Breton (1896-1966), varen expulsar a Dalí del grup l’any 1941.

Tot aquest reguitzell de vivències i relacions socials, són les que de manera psíquica influeixen, nodreixen i modelen el nou art de Dalí, <<abandonant la iconografia més escandalosa i personal per abordar temes menys truculents i més fotogènics, d’acord amb els gustos de la seva nova clientela>>[1], una societat nord-americana moderada i exempta d’excentricitats escandaloses, que traduït a la psicoanàlisi de Freud, és el motiu principal del fet que Dalí prengués aquesta deriva artística discreta, mitigada, mesurada i reprimida, fet que justifica la teoria de Freud sobre el Malestar en la cultura, on una sèrie de factors socialitzadors limita en certa manera el que l’autor vol expressar i d’aquesta manera assolir la satisfacció personal; en aquest cas de Dalí però, l’ha de relegar i sacrificar a la parròquia moderada nord-americana que el modela en aquest sentit.

Però la significació principal d’aquest quadre, és la relació directa amb la psicoanàlisi de Freud, on el <<deliri d’interpretació sistemàtica, crea un sentit a partir de les múltiples associacions que la imatge pugi produir en l’espectador>>[2], materialitzant la sublimació dels instints reprimits exposats per Freud a El malestar en la cultura i principalment, també, amb l’obra sobre La interpretació dels somnis, on una sèrie d’imatges –icones– sense sentit i il·lògiques, mancades de relació entre elles en el pla de la vigília, revelen uns significats que si mostren un lligam en el món oníric de l’univers dalinià, delirant, psicòtic i dual. Aquesta anàlisi correspon a la teoria del signe saussureà i desenvolupat per Jacques Lacan (1901-81), on la supremacia correspon al significant construït pel significat, és a dir, l’obra de Dalí s’ha d’entendre com un tot –un somni– construït per petites càpsules inconnexes –significat– entre si però que construeixen aquest somni –significant– que és el quadre.

Aquesta paranoia surrealista plasmada en aquest quadre de Dalí, ho defineix ell mateix com <<he il·lustrat per primera vegada el descobriment de Freud sobre el somni típic amb una llarga trama argumental, conseqüència d’un accident instantani que provoca el despertar. De la mateixa manera que la caiguda d’un llistó sobre el coll d’un dorment provoca, simultàniament, el despertar i un somni que acaba amb la fulla de la guillotina, el brunzit de l’abella provoca aquí la fiblada del dard que despertarà a Gala. Tota la biologia creativa sorgeix de la magrana rebentada. L’elefant de Bernini, situat al fons, duu un obelisc amb els atributs papals.>>[3] En tot cas, cal desxifrar la iconografia onírica daliniana per entendre el significat delirant i psicòtic de la figuració que com a observador es pot dilucidar i el que l’artista ens vol mostrar.

Cal tenir present que la infantesa i adolescència de Dalí fou marcada per una desestructuració psicològica important. En síntesi, Dalí patia des del dia que va nàixer, una associació dual amb el seu germà mort nou mesos abans del seu naixement, doncs els seus pares li van posar el mateix nom Salvador com a símbol d’una reencarnació que es transformaria en obsessiva per a l’artista durant tota la seva vida, a més, una relació conflictiva amb el seu pare –podria ser una relació edípica– dóna una significació dual a algunes icones que apareixen en l’obra com també ocorregué amb la seva germana Anna Maria. Una alteració en el membre sexual de l’artista, segons sembla, no el tenia desenvolupat, el va fer creure impotent, on influencià a Dalí fins al punt de creure que era una dona i declarar que de gran volia ser cuinera.

Com hem vist fins ara, tot aquest reguitzell d’influències, fan que Dalí pateixi una necessitat compulsiva de plasmar en objectes artístics el que a la seva psique retenia de manera neuròtica i que de forma sublim ens ha deixat en el total de la seva obra.

Centrant-nos en l’obra proposada i des d’un punt d’estudi artístic i psicoanalític, s’observa l’explosió sexual sublimada i reprimida de la seva infantesa, però que per les influències abans comentades d’una clientela dels bons costums –moderada- nord-americana, atenua el que abans era sublim i alliberat, exaltació i exhibició d’una revolució moral de la seva psique com va ser l’obra d’El gran masturbador (1929). La figura nua correspon a Gala, la qual li va explicar el somni a Dalí, on aquest, de manera sublim, el presentà en forma d’aquest quadre. Anteriorment aquesta figuració humana l’ocupava la seva germana Anna Maria, però a raó del que s’ha exposat sobre la mala relació entre els dos germans i Gala, aquesta desapareix de l’obra i vida de Dalí.

Per finalitzar aquest segon punt, es destaca l’aparició de diversos símbols –significats– que dins del somni de Gala –significant-, bé podria estar somiant que està nua en una platja de Cadaqués en un dia estiuenc, fan referència a la seva psicodramàtica vida, com són la magrana, l’escórpora o cap-roig, els dos tigres, l’elefant, l’obelisc, el perfil geogràfic del Cap de Creus, l’altra magrana, l’abella i el perfil espadat.

Amb tot, es relaciona aquesta iconografia amb la família, l’enyorança de la seva terra natal i tal com va anunciar Dalí amb el seu gir estilístic renaixentista, l’elefant és portador d’aquesta deriva cap al classicisme italià.

En relació a l’experiència estètica

A manera de tall, l’obra de Dalí està ambientada dins d’un somni que està gaudint Gala en la badia de Cadaqués, en un dia clar i assolellat, on l’illa Es cucurucuc apareix al fons damunt d’un mar blau i encalmat. Totes les icones -objectes dibuixats- evoquen aquest paisatge català, on cal un estudi profund per tal de destil·lar el significat real que li va donar Dalí i el que l’observador pot entendre segons el grau d’estudi de la vida de l’autor.

dsc_0064
L’illot des Cucurucuc. Cadaqués.

Pel que fa a la sèrie d’icones que apareixen d’esquerra a dreta al centre de l’obra, la magrana principal representa, en el món dalinià, l’amor, la resurrecció i el sexe femení, on els dos fruits despresos de la magrana s’interpreten com els dos Salvador Dalí, el mort i ell, una iconografia reiterativa en el conjunt de la seva obra. A més, la magrana també evoca el record dels arbres fruiters de Cadaqués que Gala conreava quan vivien allí, justificant el record, l’enyorança i l’ambientació geogràfica del quadre a la seva vila residencial catalana.

A continuació de la magrana apareix una escórpora que s’interpreta com la seva mare, dimanant de la magrana per l’amor que sentia per ella i subratllat amb un peix típic de la costa cadaquesenca i que ben segur li recorda a ella bé sigui perquè la sabia cuinar molt bé. De la boca de l’escórpora, sorgeix un tigre mascle de bengala, típicament indi, però que s’interpreta com el pare de Dalí, i que de resultes de la còpula amb l’escórpora,  s’observa el tronc inferior del tigre mascle en forma fàl·lica a l’interior de la boca de l’escórpora, naix ell, Dalírepresentat novament i justificant el seu ego narcisista subliminar– provinent d’aquesta relació carnal entre el seu pare i la seva mare, sortint de la boca del tigre mascle en forma d’una tigressa de bengala i que representa el pansexualisme de la doctrina freudiana. El fusell amb la baioneta apuntant directament al cap de Gala, podria significar la seva relació agressiva que mantenien, però que queda dissimulada amb la baioneta i la doble significació amb la picada de l’abella que farà despertar a Gala del seu somni.

Pel que fa a l’elefant de potes llargues i insectívores, es troben diverses analogies conceptuals com són un record d’un viatge a la Índia en concordança amb els tigres de bengala i una referència al Renaixement i Barroc italià de Bernini, pel seu elefant  de la plaça de la Minerva de Roma procedent del llibre incunable Hypnerotomachia Poliphili (c.1499), anònim, on mitjançant una sèrie de 168 xilografies i un text amb un llatí rudimentari, es narra un romanç oníric i mitològic entre dos amants, tot un símbol de l’evocació al somni que li vol donar Dalí al quadre.

minerveo_obelisk_in_front_of_santa_maria_sopra_minerva
Bernini. El obelisco della Minerva. Roma.

Les dues gotes d’aigua que hi ha per sota del cos ingràvid, bell i nu de Gala, aporten novament, la representació escènica dels dos germans Salvadors, un recurs força utilitzat com s’ha comentat anteriorment i que confirma el seu narcisisme, doncs el quadre és la plasmació d’un somni que Gala li va explicar a Dalí i que ell s’ha pres la llicència d’incloure’s dins de l’obra legitimant el seu ego. La magrana petita i l’abella donen significat de tot el que passa en escena, puix cal tenir un inici que provoqui aquest somni.

És un quadre on la bellesa de les idees flueixen directament de la individualitat de les imatges, on al pla de la vigília són inconnexos, incomprensibles, delirants i paranoics, però que transportats a l’univers oníric de Dalí, cobren un significat majestuós, brillant i sublim, on cal un observador lletrat en la vida de l’artista per permetre-li obtenir una clau que obrirà la porta del món dalinià. D’aquesta manera l’espectador experimentarà una experiència catàrtica sublim, plena d’emocions, admiració i plaer, en tant que en alguna càpsula del subconjunt significat o del seu conjunt significant, experimentarà l’emancipació de la castració soferta per la moralitzant socialització que construeix el seu pensament i raonament, alliberant al mateix temps, l’encotillat pensament reprimit que provoca el malestar en la cultura anunciada per Freud.

Amb tot, l’obra de Dalí, es pot definir com l’eixarm de la seva doble personalitat, on a través d’ella, manifesta mitjançant els objectes artístics amb forma sublim, l’alliberació i abreacció dels seus pensaments més íntims i reprimits, fruit d’una socialització desmoralitzant en la seva infantesa que el va empremtar durant tota la seva vida; una catarsi, principalment sexual i de les seves relacions familiars, que li serveix per redimir i purificar aquells sentiments més interioritzats i refrenats de la seva psique.

Referències

[1] Ricard MAS PEINADO (2003:145)

[2] Pablo RIVAROLA PADRÓS  (2010:28)

[3] Salvador DALÍ DOMÈNECH (1942)

Bibliografia i webgrafia

ALARCÓ, Paloma. Comentario de la obra Sueño causado por el vuelo de una abeja alrededor de una granada un segundo antes del despertar. [En línea]. Madrid. Cop. 2009. http://www.museothyssen.org/thyssen/ficha_obra/352 [consulta: 28 de febrer de 2017]
HERNÁNDEZ HIDALGO, Miguel; DEL RIEGO BOZA, Angel. ANÁLISIS DE LA OBRA. [En línea]. WORPRESS BLOG. https://unaabejavolando.wordpress.com/analisis-de-la-obra/ [Consulta: 27 de febrer de 2017]
JANÉS, Clara. Los Genios de la Pintura Española. Madrid: SARPE.1984. ISBN tomo 15: 84-7291-557-3
La página del Arte y la Cultura en español. Dalí Domènech, Salvador. Comentario. [En línea]. Madrid. Cop. 2005. http://www.artehistoria.com/v2/personajes/1697.htm [Consulta 26 de febrer de 2017]
MAS PEINADO, Ricard. Univers DALÍ. 30 recorreguts per la vida i l’obra de Salvador Dalí. Barcelona. 2003. Cop. ISBN: 84-9785-008-4
RIVAROLA PADRÓS, Pablo. ART I PSICOANÀLISI. Barcelona: FUOC. 2010. Cop. PID_00166423
Anuncis

One thought on “Somni causat pel vol d’una abella al voltant d’una magrana un segon abans del despertar (c.1944) de Salvador Dalí Domènech (1904-89)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s