L’hel·lenisme a Empúries: Asklepios o Serapis

 

Esculapi Empuries
Figura 1. Déu Esculapi d’Ampuries en 1909.
asklepios_-_epidauros
Figura 2. Conjunt escultòric del Déu -Esculapi-Asklepios.

Inicialment, l’escultura trobada a Empúries l’any 1909, figura 1, es va considerar que era el déu AsklepiosEsculapi-principalment per la postura dels peus, el dret lleugerament endarrerit expressant moviment, la posició dels braços, absents en aquesta representació, es creia que l’esquerra subjectava un bastó el qual el revestiria d’una divinitat menor i el dret en posició de recepció d’ofrenes, sempre present per al manteniment dels temples i santuaris hel·lenístics, i per una adscripció escultòrica en forma de serp que inicialment es considerà que estava adjunta a la figura de marbre del Déu creant en definitiva, la unitat escultòrica que representaria al Déu Asklepios, figura 2. En aquest sentit, la serp es vinculà al déu Asklepios atorgant la seva divinització.

Déu Asklepios

fill de Corónide i d’Apolo, fou educat pel centaure Quiró, el metge més savi de tots els centaures, on posteriorment a la seva formació, descobrí el secret de ressuscitar als morts amb la sang de Medusa; dins d’aquesta mitificació de la resurrecció, Zeus el va matar.

Actualment, els nous corrents epistemològics dirigits per l’historiador Ruiz de Arbulo (2015) se centren en la teoria d’identificació de l’escultura per la posició dels braços i la distinció entre bastó i ceptre per atribuir la nova teoria escultòrica a la imatge del déu major Serapis. Al contrari d’Asklepios que duia bastó, Serapis duia un ceptre, fet que allibera el conjunt escultòric del déu de la serp. Aquesta, enrotllada en si mateix i no pas al bastó com és habitual en l’escultura d’Asklepios, se la pot considerar com un element autònom i símbol protector del temple on es trobava el déu. És doncs, una atribució errònia però comprensible, el fet d’haver unit la serp i el Déu Serapis, precisament per haver trobat el grup escultòric conjuntament enterrat dins d’una fosa, però que en realitat fou una troballa casual que prou va induir a una catalogació diferent de la real.

Dins de la contextualització general de l’hel·lenisme posterior a l’expansió de l’imperi grecomacedònic dirigit per Alexandre el Gran, ens hem de situar novament a la divisió de l’imperi a la mort d’Alexandre i al territori dels Làgides, a Egipte, on els ptolemeus, auto-proclamats descendents directes d’Alexandre, optaren per la divinització del shahanshah -Alexandre el Gran-, entrellaçant la seva cultura panhel·lènica amb la dels antics egipcis.

Isis
Figura 3. Deessa egípcia Isis

En efecte, en aquesta nova culturització mixturada pels làgides, sorgiren noves divinitats, essent una d’aquestes Serapis. A partir de la divinitat egípcia Isis, figura 3, deessa de la fecunditat en el sentit més ampli de la multiplicitat d’aproximacions egípcies, els làgides –Ptolemeu I- creen un nou déu sincrètic anomenat Serapis amb una iconografia molt clara: << En las imágenes que conocemos del Serapis de Alejandría en la época imperial romana, la cabeza de dios sostiene siempre un kalathos o modius como símbolo de la abundancia análogo a la cornucopia>> Ruiz de Arbulo (2008), i amb un significat molt concret: unificar i donar continuïtat a la política alexandrina de l’homónoia, on es pretenia entrellaçar cultures i no pas eliminar-les o deixar-les en un estat residual. Aquest nou déu –Serapis- fou adoptat com a deïtat protectora dels navegants, cosa que magnifica la troballa escultòrica emporitana d’on es pot dilucidar que Empúries fou un important port comercial i que els seus pobladors foren làgides, és a dir grecomacedònics i egipcis, epistemologia procedent de l’epígraf trobat també a Empúries, on es descriu en grec i en llatí que un ciutadà alexandrí anomenat Numas ha dedicat un temple a Isis i Serapi, unes escultures i un pòrtic, Ruiz de Arbulo (2015). Fóra extraordinari trobar l’escultura d’Isis, tot i que és possible que hagi estat espoliada per alguna de les civilitzacions posteriors.

 

Webgrafia i Bibliografia

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s