El Modernisme a Europa i Catalunya

Modernisme: Cronologia, evolució i característiques a l’Europa del segle XIX

Com antecedents previs al Modernisme, segons María Pilar Poblador (2013)6, trobem que a mitjans del segle XIX a Anglaterra, sorgiren les enyorances més profundes i antigues de la societat en voler desvincular-se del desfermat i veloç avenç tecnològic, impulsat per la revolució industrial, on l’estètica i l’ètica medieval responia al somni utòpic d’aquell moment. Despertà un sentiment contrari a la globalització i a la pèrdua de valors culturals en ressorgir el desig nacional dels territoris imperials, on es va voler exaltar l’esplendor i els valors de l’època expansionista i de conquesta d’una època passada.

Aquest somni es desenvolupà en un nou moviment anomenat neomedievalisme, el Palau de Westminster (c. 1866) és una arquitectura d’aquest estil, després de la reconstrucció que va començar en 1836 a conseqüència de l’incendi que va patir en 1834, recollit aquest fet, en l’obra de W. Turner (1775-1851).

Altres moviments de perfil similar, com el Prerafaelitisme, d’estil desencordillat de l’academicisme anglès i amb nostàlgia gòtica, és una consecució del Neomedievalisme, on desembocà en el moviment Arts and Crafts, segona generació del Prerafaelitisme, fundada per WilliamMorris (1834-96) a finals del segle XIX. És en resum, la plasmació del retorn a l’ètica i la moralitat de l’edat mitjana, amb l’expressió artística com a mostra del seu pensament, on ressorgiren traçats i adornaments a l’arquitectura, reivindicant les arts decoratives i l’artesania, amenaçades per la industrialització.

Paral·lelament a França i Anglaterra, es consagren certs moviments obrers i burgesos anomenat Socialisme utòpic, alguns de caràcter bel·licós com el Ludisme, on s’encabien els anarquistes o liberals amb ideologies contràries a les doctrines renaixentistes i properes a la Il·lustració, com a conseqüència dels desavantatges provocats per la revolució industrial.

Aquesta policromia de moviments socials, es plasmà en corrents artístics contraris a l’academicisme d’inicis de segle, on a més del Neomedievalisme i del Neogòtic, sorgiren corrents exòtics com el Neobizantí, el Neoegipci, el Japonisme o l’Orientalisme.

Trobem doncs, que la cocció de tots aquests moviments, es fusionen en un eclecticisme de repertoris decoratius procedents de diverses èpoques i cultures, sense que cap predominés més que les altres. Els estils encaminats a recuperar l’enyorat esperit medieval, germinen en una primera modificació genòmica del Neogòtic, concretament l’any 1850 al castell de Roquetaillade, França, on el restaurador Eugène-Viollet-le-Duc (1814-79) pretenia crear uns frescos neogòtics i li sorgiren uns moviments orgànics, amb colors i formes innovadores 6-7. És en aquest instant, que es considera, a França, l’inici del Modernisme, encara que fou prefixat.

Roquetaillade (2)

A partir d’aquest moment, sorgiren patrons arquitectònics lliures tals com els ferros forjats que es deixen a la vista amb formes flotants o en usos de grans peces de cristall amb formes irregulars de l’artvitraux. A la moda tèxtil ocorre el mateix: els vestits incorporen motius florals.

MackmurdoWren1883
Coberta del llibre WRENS CITY CHURCHES

La primera mostra sense prefixar del Modernisme es considera que és la coberta del llibre Wren’s city churches (c. 1883), del dissenyador i arquitecte anglès Arthur Mackmurdo (1851-1942), influent en el moviment Arts and crafts, pel seu estil arquitectònic Neogòtic.

Aquestes noves formes decoratives d’interiors mitjançant la forja, la joieria, els esmalts i el mobiliari, es conglomeraren en un moviment de llibertat artística anomenada sezession, on va ressonar per diverses capitals europees, i on obtingué sustentació ideològica i publicitat. Fruit d’aquest reconeixement, en 1895 sorgí la primera flor de tot aquest moviment. Fou l’any 1895 mitjançant un cartell publicitari del txec AlfonsMucha (1860-39), on l’actriu francesa Sarah Bernhart (1844-23) anunciava l’obra teatral Gismonda del francès Victorien Sardou (1831-1901). Aquest estilisme plàstic francès va ser anomenat Art nouveau.

Mucha_GismondaSarahBernhardt
Cartell teatral d’Alfons Mucha (c.1895)

Progressivament, s’estengué l’Art nouveau per Europa i es conegué com, Modern Style a Anglaterra, l’Escolade Glassgow a Escòcia, Jugendstil a Alemanya, Sezessionstil o Wiener Sezession a Àustria, Stile ‘900, FlorealeoLibertya Itàlia i Modernismea Catalunya, on en cada país es va desenvolupar amb característiques diferenciadores. Tiffany fou el nom als EUA.

El zenit de l’Art nouveau s’aconseguí entre l’exposició Universal de París de 1900 i l’Exposició Internacional de l’Art Decoratiu Modern de 1902 a Torí, davallant gradualment aquest estil fins a les portes de la Primera Guerra Mundial (1914-18), on el costós disseny decoratiu modernista no fou rentable.7

Característiques del Modernisme

En el Modernisme, inclòs dintre del període històric conegut com a Belle Époque (1870-1914), es va buscar la creació d’un art nou, lliure i modern, diferenciat i moltes vegades oposat, al conservadorisme academicista de l’època i dels mateixos rupturistes del Realisme, Impressionisme i Simbolisme.

Fou un art on l’estètica estava inspirada en la naturalesa i feta de materials innovadors provinents de la revolució industrial com el ferro i el cristall. Però no va ser un art exclusivament arquitectònic, que ho fou com a màxim exponent estilístic, sinó que ho fou en pintura, escultura i en les arts aplicades i decoratives en el disseny de mobiliari: reixats, joieria, cristalleria, ceràmica, taulelleria i llums, així com altres utensilis. Cal destacar la decoració del mobiliari urbà com quioscs, estacions de metro, fanals, bancs, baranes, papereres i urinaris.7

Taula de característiques generals del Modernisme

  • Inspiració en la natura i ús d’elements d’origen natural, preferentment vegetal. 

Fulla de margalló i gàlbul de xiprer

  • Ús de la línia corbada i asimètrica, els conoides, presents en les ondulacions de les fulles i de les flors.
  • Plantes arquitectòniques asimètriques.

Fulla de la magnòliamagnolia bona

Les escoles de la Sagrada Família

escoles SF
Gaudí, (c.1909), Barcelona
  •  Estilització dels motius decoratius.
  • Unificació de les arts Majors i Menors: es dissenya l’arquitectura conjuntament amb la decoració interior.

 

Esgrafiat amb motius decoratius floral

Casa Ramon Jansà, Barcelona

Casa Ramon Jansà
Miquel Madorell i Rius, (c.1908-9)
  • Ús d’imatges femenines, amb actituds delicades i gràcils, ones als cabells i plecs de les vestimentes; també es busca una forta sensualitat femenina.

Portada del núm. 1 de la revista Jugend Alemanya, 1896

220px-Jugend_magazine_cover_1896

Les quatre estacions d’Alfons Mucha, 1895

mucha-alphonse-seasons1895

  • Llibertat en l’ús de motius exòtics:

forta influència del Japonisme, l’antic Egipte i del classicisme.

P. Téra, 2n. Concurs Cigarrillos París, c.1901. Museu de la Garrotxa, Olot

Cigarrillos paris

A. Vaccari i T. Tasso, 2n. Concurs Cigarrillos París, c. 1901. Museu de la Garrotxa, Olot

publicidad cigarrillos paris A. Vaccari y T. Tasso album salon 1902 (FILEminimizer)

  •  Envolupament del motiu decoratiu a l’element a decorar

 

Vidrieres embolcallades amb motius florals, Casa Solà Morales, Olot

Casa Solà, Olot
Lluís Domènech i Montaner, (c. 1916)

Diferents tendències: modernisme ondulant i modernisme geomètric

Com s’ha comentat anteriorment, el Modernisme es desenvolupà en cada país amb característiques diferenciadores, remarcant les tendències ondulant o meridional a Espanya, Bèlgica i França, mentre que a Gran Bretanya i Àustria fou la tendència geomètrica la que dominà.
El modernisme ondulant, segons la professora Jorquera,8 s’inicià a Brussel·les, mitjançant l’edifici <<La casa Tassel>> (c. 1892-3), imatge 6, dissenyat per Victor Horta (1861-1946). Considerat el pare del modernisme, es va inspirar en l’art del Barroc i Rococó, i amb les teories estructurals de Viollet-Le-Duc i A. Gustave Eiffel (1832-1923), on s’utilitzava el ferro com a element constructiu i decoratiu, procurant-li ondulacions vegetals i marines. Altres arquitectes d’aquest vessant modernista foren: Henry Van De Velde (1863-1957) i Hector Guimard (1867-1942).modernisme-ondulant-3-1024Pel que fa al modernisme geomètric, es va decantar per un estilisme ortogonal amb línies trencades i plans perfectament definits, on la unió de la pedra, el ferro i el vidre formen un conjunt espacial. A Anglaterra destacà Chalres Rennie Mackintosh (1868-1928) i a Àustria Otto Wagner (1841-1918).

Gaudí_-_Casa_Vicens
Casa Vicens, Barcelona

A Catalunya, es pot considerar que l’inici del modernisme és a les mans de la primera obra important d’Antoni Gaudí (1852-1926) quan va dissenyar la Casa Vicens (c.1883-9),  imatge 7, una fusió d’art mudèjar, oriental: indi i japonès, ceràmiques policromades d’ornamentació vegetal,  com el clavell de moro i el margalló de la tanca de ferro9. Sembla ser que per les angulacions esglaonades que presenta l’edifici per tal de trencar la rigidesa lineal, sigui de tendència geomètrica.

El Modernisme a Catalunya

El Modernisme, segons el professor Mirambell (2015),1 és un corrent artístic que es desenvolupa entre 1890 i 1910, entre l’Impressionisme i l’eclosió de les primeres avantguardes del segle XX, període denominat fin de siècle i belle époque, on s’aposta per un art modern en consonància amb els gustos d’una burgesia enriquida per la revolució industrial.

Trobem un art ampli i heterogeni d’abast internacional, com s’ha vist anteriorment, que expressa allò que l’artista vol. L’estil és floral, com ara fulles de margallons o gàlbuls, sinuós i simbolista expressat en les arts gràfiques i decoratives, essent l’arquitectura la seva màxima representació, on s’utilitzen materials innovadors i formes conoides procedents de la natura mai vistes fins al moment.

Per l’art i la cultura catalanes, representa un dels moments més productius i excepcionals, on les màximes figures d’aquest moviment foren Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) i Lluís Domènech i Montaner (1850-1923).D’acord amb els estudis de Joan lluís Marfany (1990),5 el Modernisme sorgeix i vist des del Noucentisme, com un moviment caòtic, anàrquic i contradictori; discurs crític i mític que s’utilitzava en les cultures antigues, egípcia i mesopotàmica, on fora dels límits del temple o dels murs de les ciutats estats, hi regnava el caos.

«La naturalesa no produeix estils: la naturalesa són les muntanyes, el mar, els boscos, l’informe, el caos. Només l’home cultivat, domesticat en sistemes canònics, produeix estils. L’arquitectura no pot ser un art d’imitació de la naturalesa, no pot ser naturalista. Rompent la tradició arquitectònica europea, Gaudí vol tornar l’arquitectura a la naturalesa»

 Josep Pla (1956)3

 

<<Molesto recuerdo y exceso que provoca la ironía de los humoristas. […] El arte moderno, aunque fuera un enemigo temible y escarnecido, una figura del demonio, como todo demonio no podía dejar de ejercer una insidiosa atracción. Y ocurre que el alma más tranquila y más educada se deja inyectar de modernismo. […] Crearon una especie de barroco sin aliento y que se puede comparar por lo menos con ciertas variedades empequeñecidas y degradadas del barroco, por ejemplo el rococó. –Salva de la crema a Gaudí citant que- << […] El arquitecto catalán Antonio Gaudí, el único gran arquitecto de ese estilo, gracias a que llega a la categoría de gran estilo barroco. Es extravagante a satisfacción. Pero también se funda en una ciencia matemática y técnica prodigiosa>>

Jean Cassou (1897-1986), col·laborador de l’obra de René Huyghé, El Arte y el hombre (1975: 435-6)4

Els modernistes són artistes i escriptors autoproclamats <<professionals catalans>> procedents de la burgesia catalana, on l’art es concep com una activitat autònoma, exigent i privilegiada –l’art pour l’art– i com una concepció de l’artista com a rebel social –l’art com a passió i l’art com a rebel·lió-. Però un cert nombre de personatges com ara Joan Brossa (1919-1998) anaren més lluny i capçaren una literatura revolucionària destinada a un ideari polític nacionalista.

Però la significació del terme Modernisme, segons Marfany (1990), no correspon a un estil propi, sinó un compendi de moviments intel·lectuals de Catalunya que sorgeixen fruit d’una confrontació històrica entre la Renaixença i la Restauració extrapolant els lemes <<Pàtria-Fe-Amor>> dels Jocs Florals i <<Progrés-Virtut-Amor>> de l’Avens, on es pot relacionar progrés amb modernisme, però que al final no és pas progrés sinó un present on constantment i ràpidament la bellesa i el gust canvien, entronitzant la moda com a cànon.

Marfany (1990) finalitza citant que el Modernisme català, és un reflex d’una situació europea, a conseqüència de l’acceleració tecnològica, amb un afany de coses noves –la demanda– per adquirir la novetat i que afecta el gust estètic amb la mateixa proporció.

Germán Ramón-Cortés (2015) en l’obra Modernisme Art-taller-indústries (2015),10 cita en la presentació, que el Modernisme més enllà d’un corrent estètic, va ser un corrent ideològic amb una ferma voluntat de modernitat. Les noves formes i idees van arrelar en força a Barcelona, des d’on es van expandir per tot el país (Tarragona, Reus, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Sabadell, Terrassa, Manresa, La Garriga, Tossa de Mar, Girona…), generant el patrimoni cultural per excel·lència de Catalunya. Les arts decoratives i aplicades conjuntament amb els oficis de la vidrieria, la forja, la ceràmica, la fusteria artística o la joieria van contribuir a una ràpida implantació del Modernisme a Catalunya.

DSC_0397
Detall de la columnata de ferro de la botiga de la modernista Casa Navàs de Reus

Segons Mireia Freixa (2015),10 el Modernisme, amb tot el que significa en el món de l’arquitectura, les arts, el teatre, la novel·la i la poesia, la música, l’òpera o el cant coral, és un dels moments històrics clau sobre els quals es fonamenta la Catalunya d’avui. Teresa-M. Sala (2015)10 complementa l’aportació afegint que, durant el Modernismeperíode d’efervescència– arquitectes i decoradors van poder desplegar el seu enginy perquè comptaven amb la col·laboració d’un estol de tallers d’arts aplicades i decoratives. L’ideal d’unitat –que pretén una integració harmònica de totes les parts– es considera un signe de modernitat. En cada obra li correspon una forma amb una finalitat alhora que cal sincronitzar l’estructura interna amb l’aspecte extern i aquest en confluència amb l’espai hàbitat on flueix. D’aquesta manera és com els autors modernistes treballen el seu propi estil, participant aquestes premisses com un ideari comú.

Josep Sanabra, 2015-2017.

BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA

  1. ABANCÓ, Miquel. Avanç plantejament PAC 4 [email: en línia]. UOC. 2015
  2. UD 4. El segle XIX. web Història de l’art català. [en línia]. Material docent de la UOC.2015. cop. http://materials.cv.uoc.edu/continguts/UW05_04144_01241/Viewer/impr.html
  3. Josep Pla. Barcelona, papers d’un estudiant. A: Obres completes. Barcelona: Editorial Selecta, vol. V. 1956. pàg. 104-105.
  4. HUYGHE, René. El arte y el hombre. Vol 3, 8a ed. Barcelona: Planeta, 1975, 441 p. ISBN 84-320-2000-1 (obra completa).- ISBN 84-320-2002-8 (Volum II)
  5. Joan Lluís Marfany. ASPECTES DEL MODERNISME. Biblioteca de cultura catalana. 8a. edició. Barcelona: curial, 1990. Cop. 271p. ISBN 84-7256-059-7
  6. María Pilar Poblador Muga. EL NEOGÓTICO Y LO NEOMEDIEVAL: NOSTALGIAS DEL PASADO EN LA ERA DE LA INDUSTRIALIZACIÓN. [En línia]. Zaragoza. Universidad de Zaragoza. 2015.  http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/34/00/07poblador.pdf [Consulta 28 novembre 2015]
  7. El modernismo (arte). L’enciclopèdia lliure [en línia]. USA: Wikipedia, cop. 2015      https://es.wikipedia.org/wiki/Modernismo_(arte) [Consulta 26 novembre 2015]
  8. Maria Luz Jorquera. Historia del arte. [En línia]. 2014. http://luz-historia-arte.blogspot.com.es/2014/04/la-aquitectura-modernista.html
  9. La Casa Vicens. Consorci de turisme de Barcelona. [En línia]. Barcelona. 2015.      http://www.barcelonaturisme.com/wv3/ca/page/419/casa-vicens.html
  10. Mireia freixa [et alt.] Modernisme. Art-taller-indústria. Barcelona: VIENA EDICIONS, 2015. Cop. 208 p.  ISBN 978-84-8330-857-8
  11. Francesc subirà i Rocamora. El Modernisme a Reus. Arxiu del Centre de Lectures de Reus. Reus. Agrupació fotogràfica de Reus. 1980. Làmines blanc i negre mida A3.
  12. Lluís Domènech i Montaner. Discurs inaugural del 10 de desembre de 1888 de la Lliga de Catalunya.
  13. Modernisme català. L’enciclopèdia lliure [en línia]. USA: Vikipèdia, cop. 2015.      https://ca.wikipedia.org/wiki/Modernisme_catal%C3%A0 [Consulta  26 novembre 2015] 
  14. Ajuntament de Reus. Reus promoció. Guia modernista de Reus. 2011. ISBN 84-936713-9-6
  15. Casa navàs. L’enciclopèdia lliure [en línia]. USA: Viquipèdia, cop. 2015      https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Nav%C3%A0s [Consulta: 6 desembre 2015]
  16. Albert Arnavat [et alt.] La casa Navàs de Lluís Domènech i Montaner. Ajuntament de Reus. Reus. Pragma edicions, 2006. ISBN: 84-934348-8-4
  17. Tate Cabré i Albert Arnavat. Arquitectura moderna del camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Diputació de Tarragona. Tarragoa, 2011. ISBN: 978-84-15264-04-0
  18. Biografia de Lluís Domènech i Montaner. [En línia]. Casa Museu Lluís Domènech i Montaner. Canet de Mar, 2012. http://casamuseu.canetdemar.org/2.castella/3.1.biografia/pdf/biografia.pdf  [Consulta: 8 desembre 2015]
Anuncis

2 thoughts on “El Modernisme a Europa i Catalunya

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s