El Parc Samà i el marquesat de Marianao

Els jardins del Parc Samà són una obra d’art que ens endinsa en el romanticisme més efervescent que brollava al segle XIX a Catalunya dimanat d’un eclecticisme cultural, reivindicatiu i sentimental originat per uns personatges il·lustres que feren fortuna gràcies a la seva condició social i catalitzats per unes reminiscències d’un passat pròxim a la Cuba colonial que desembocà tot plegat, en una mostra arquitectònica construïda de sentiments d’enyorança i estima a unes vivències i revolucions culturals pròpies de la societat catalana i cubana del segle XIX.

Història del marquesat de Marianao


L’any 1810, el català Salvador Samà i Martí (Vilanova i la Geltrú 3 d’abril de 1797 – l’Havana 22 de juny de 1866) emigrà a Cuba a la recerca de fortuna com molts altres catalans indians -americanos- de l’època. Cridat pel seu oncle Pau Samà Parés, indià que emigrà a Cuba l’any 1794, va fer una petita fortuna a l’Havana dedicant-se al comerç d’ultramarins i enriquint-se posteriorment i sobretot, amb el tràfic d’esclaus.

Salvador Samà i Martí
Salvador Samà i Martí (1797-1866) – Primer Marquès de Marianao

La mort de l’oncle Pau l’any 1832, va ser resolta pel mateix Salvador Samà, dividint la fortuna dels Samà entre les sis branques que aleshores conformaven tota la seva família. És a partir d’aquest fet que Salvador passà a dirigir tots els negocis de Cuba conjuntament amb Joan Samà Martí, un dels quatre germans –Joan, Antoni, Salvador i Jaume– que com ell també feren les Amèriques a instància de l’oncle Pau, diversificant els negocis i reinvertint en navilieres, productes financers, l’explotació de la canya de sucre, els ferrocarrils i continuant amb el comerç d’esclaus, malgrat la llei que Espanya va promoure l’any 1817 i que prohibia el tràfic negrer, no respectant-se a Cuba, ja que el poder polític i militar de l’illa féu pressió per conservar un dels negocis més fructífers del Carib.

Els Samà controlaven l’activitat del port de l’Havana i bona part dels ingenios -nom que es destina a Cuba per designar les hisendes productores de sucre– fet aquest, que no passaria per alt als màxims representants de l’illa, on el mateix Salvador Samà arribà a ser Primer Tinent d’alcalde de l’Havana, va ocupar el càrrec de Senador Vitalici del Regne d’Espanya, aconseguí el rang de Coronel de l’exèrcit espanyol a Cuba i va ser condecorat amb la Gran Creu d’Isabel la Catòlica per la seva participació en la defensa de la Cuba colonial envers l’independentisme cubà inicial, primer títol nobiliari de la saga Samà.

Salvador Samà i Martí tenia una casa a Marianao, municipi situat a poca distància de la capital illenca, on la seva influent fortuna havanera es plasmà a Marianao en forma de ferrocarril des de l’Havana i en l’edificació del Teatro Principal entre altres promocions. Tot aquest reguitzell d’influències, fortuna i bones relacions polítiques i socials, portaren finalment al reconeixement  de la seva lleialtat a la corona espanyola per part de la reina Isabel II d’Espanya, anomenant-lo Marquès de Marianao l’any 1860.

Posteriorment, els tres germans americanos de Salvador Samà varen tornar a Catalunya, a Vilanova i la Geltrú, on invertiren la gran fortuna indiana en nous negocis i arquitectures neoclàssiques, irradiant tota aquella fortuna que el seu germà Salvador continuava generant a Cuba. D’altra banda, el negoci familiar recobrà una dualitat de trànsit de capitals transatlàntics, ja que des de Catalunya s’exportava en exclusiva els vins del Penedès cap a l’Havana.

La ciutat de Vilanova i la Geltrú, a mitjans del segle XIX, era la tercera ciutat més important de Catalunya, precisament per la seva aportació econòmica i industrial provinent dels indians cubans, essent la família Samà una de les més influents i notòries de la vila, ja que bona part de la seva fortuna es dedicà a obres socials, culturals i religioses en benefici de la ciutadania vilanovina, com fou l’aportació d’aigua potable a la ciutat l’any 1855.

D’altra banda i pel que interessa sobre el marquesat de la família Samà, cal fer una especial referència a la descendència dels germans Samà. Joan i Salvador moriren sense tenir fills reconeguts, però el seu germà Antoni Samà Martí, es va casar amb Bernardina Urgellès, engendrant el seu fill Antoni Samà Urgellès, el qual mitjançant la intervenció política de Víctor Balaguer, el rei Amadeu I de Savoia li atorgà el títol nobiliari de Primer Marquès de Samà el 16 de maig de 1872, segon títol nobiliari que es lliurava a la família Samà.

Antoni Samà Urgellès fou el primer Marqués de Samà el 16 de maig de 1872.

El 22 de juny de 1866 morí a l’Havana Salvador Samà Martí sense descendència directa, Primer Marquès de Marianao. La notícia fou recollida pel diari cubà La Reforma:

El entierro del señor marqués de Marianao ha sido uno de los mas suntuosos que se han hecho en la Habana, y el pueblo todo acudió á acompañar el cadáver y dar el último adios al hombre que tanto bien había hecho en el mundo. Las calles por donde atravesó el féretro estaban atestadas de gente, y en los semblantes de todos se leía el profundo pesar de que estaban poseidos todos los corazones.

Señor Director de La Reforma, Ultramar

Habana, 29 de junio de 1866

D’aquesta mort, convé fer ressaltar l’herència patrimonial i econòmica que va deixar redactada Salvador Samà i Martí el març de 1866 davant notari, ja que com s’ha comentat, Salvador morí sense descendència. La major part econòmica de la seva fortuna la desvià cap a Catalunya, al seu poble natal de Vilanova i la Geltrú, donant grans quantitats de diners a favor de l’Hospital Sant Antoni Abat, el Patronat de Pobres i una part important d’aquesta herència es destinà a la construcció d’una escola de segon ensenyament.

Pel que fa a la resta del testament, el seu nebot preferit, Josep Samà i Mota, fill de Jaume Samà Martí Teresa Mota García, heretaria en primera instància la resta de la seva gran fortuna valorada en 800.000 duros i el títol nobiliari del marquesat de Marianao. Cuba, també obtingué, una herència notòria i en el mateix sentit filantròpic propi de Salvador Samà: va deixar en herència els diners necessaris per construir l’Hospital de la caridad de la Habana i una església a Marianao, popularment batejada com El Salvador del mundo Marianao.

Salvador Samà Martí morí a l’Havana el 22 de juny de 1866. Deu anys més tard, en 1876, les seves restes foren exhumades i traslladades a Barcelona, al panteó que la família Samà té al cementiri del Poble Nou de Barcelona.

Així doncs, en darrer terme i pel que ens interessa en relació amb el Parc Samà de Cambrils, cal destacar també, que Josep Samà i Mota es va casar amb Rafaela Torrents Higuero, engendrant el seu fill Salvador Samà i Torrents (1861-1933), veritable promotor del Parc Samà, però que amb la mort del pare de Salvador Samà TorrentsJosep Samà Mota en 1866, un mes abans de la mort del seu besoncle Salvador Samà Martí, succeí que tota l’herència que havia deixat el besoncle Martí al seu pare Josep Samà i Mota per herència expressament notariada, passà tota l’herència a Salvador Samà i Torrents, esdevenint el II Marquès de Marianao amb només cinc anys, gestionant i tutelant tota aquesta gran fortuna heretada la seva mare Rafaela Torrents Higuero fins a la majoria d’edat del seu fill, la qual va adquirir el tercer títol nobiliari dels Samà com a Primera Marquesa de Vilanova i la Geltrú l’any 1889 essent viuda de Josep Samà i Torrents, títol concedit per la reina regent Maria Cristina d’Habsburg-Lorena per minoria d’edat del rei Alfons XIII. En morir la mare en 1889, Salvador Samà i Torrents heretà el títol nobiliari, passant a ser II Marquès de Marianao i II Marquès de Vilanova i la Geltrú,  Jordi Carrillo (2016).

Salvador Samà i torrents
Salvador Samà i Torrents (1861-1933) II Marqués de Marianao, promotor del Parc Samà de Cambrils

Marianao, terra mítica de Cuba


Al voltant de 1840 Salvador Samà Martí descobrí el poblat de Marianao, conegut aleshores com a indret de relaxació per alguns dels seus amics de l’alta burgesia illenca. Salvador, aviat es va captivar de la frondositat boscosa i naturalista de la zona, de l’atracció de les aigües medicinals, de la tranquil·litat i silenci regnant i de la proximitat al mar.

En 1841, fruit de tots aquests sentiments, Salvador adquirí una casa ubicada entre Calle Vieja i Santa Lucia, avui Calle 57 esquina 134 de l’Havana, Marianao. A més, decidí invertir part de la seva fortuna en transformar Marianao d’un llogaret d’estiueig a un poble amb una població estable, presidint finalment, la Sociedad de Fomento de Marianao amb els objectius de rehabilitar els banys, construir un teatre, crear un eixample mitjançant un pla d’ordenació urbanístic i millorar les vies de comunicació, cobrant aquests objectius el 17 de juny de 1857 en inaugurar el Teatro Principal i el 19 de juliol de 1863 en establir la línia fèrria entre l’Havana i Marianao, Ecured (2017).

A Marianao

“había en la blancura de los edificios, en la colocación de las chimeneas, en la hermosa calidad de las tierras, en el verdor de las cañas, en la minuciosa —casi asiática— pintura de los árboles, una gracia, un sentido innato de la composición, una intuición de los valores, que dejaron asombrado a quien tanto sabía de ‘primitivos’ verdaderos y amañados, de ‘ingenuos’ con agallas y de ‘populares’ pasados por el tamiz surrealista”

Alejo Carpentier, periódico El Nacional, 1 de diciembre de 1955

Rafael Moreno. Traspatio en Marianao. 1943. col·lecció privada.
Rafael Moreno. Traspatio en Marianao. 1943. Col·lecció privada.

El Parc Samà de Cambrils, Catalunya.


El Parc Samà, en el seu complex arquitectònic, botànic i animal, no es pot precisar com una única expressió artística i sentimental, ja que tot el conjunt monumental que conforma l’emplaçament artístic és sinó, un llambreig arquitectònic policromat i ampul·lós derivat d’una condició social burgesa, nobiliària i culta, construïda per fer ostensible una línia divisòria entre una societat oligarca i poderosa i el proletariat, aprofitant aquest compàs estratificant de la comunitat per sublimar el refinament intersenyorial, evidenciant la procedència i la possessió d’una fortuna dimanant dels familiars indians que saberen treure profit d’uns negocis d’ultramar ennegrits pel seu origen i història emparellada amb un tarannà social megalòman i filantròpic que es dualitzà entre sentiments eclèctics i que dins de la llunyania temporal i cultural dels territoris colonials cubans, dopen una actual visió inacceptable d’aquells negocis negrers tan prolífics.

Fotografia de la entrada

Els orígens del Parc Samà


Va ser l’any 1881 quan Salvador Samà i Torrents va encarregar al mestre d’obres Josep Fontserè i Mestres (1829-1897) la construcció d’un parc que reflectís l’eclecticisme històric del seu passat familiar mixturat amb les avantguardes arquitectòniques més imperants entre la societat barcelonina. El resultat fou un parc que reflectia un romanticisme oníric que ens insinuava les primeres fuetades d’un Modernisme que posteriorment definiria principalment, les classes burgeses catalanes.

No és d’estranyar doncs, que els Samà encarreguessin el projecte a un dels mestres d’obra més importants de Barcelona, Josep Fontserè, el qual estava paral·lelament finalitzant el Parc de la Ciutadella (c. 1881), iniciant aquest designi barceloní l’any 1871 sota el lema els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà, amb una composició eclèctica tant pel que fa a la biologia botànica i faunística com per l’estilisme arquitectònic que albergaren uns equipaments originaris transformats avui en dia per diverses idiosincràsies històriques. Cal fer esment específic de la col·laboració d’Antoni Gaudí en la consecució de la porta de ferro d’entrada del Parc de la Ciutadella i de la Cascada dins del mateix parc barceloní.

El Parc de la ciutadella de Barcelona

Juntament amb la zona verda va projectar una plaça central amb un palau d’exposicions, un passeig de circumval·lació, una font monumental i diversos elements ornamentals, dos llacs i una zona de bosc, a més de diversos edificis auxiliars i infraestructures, com un mercat (el del Born), un escorxador, un dipòsit d’aigua (actual Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra), un pont de ferro sobre les línies de ferrocarril i diverses casetes de serveis.

Josep Maria Garrut, L’Exposició Universal de Barcelona de 1888

Estilismes del Parc Samà


Es pot definir el Parc Samà com una mostra amalgamada de sentiments eclèctics d’un passat familiar indià i gloriós fusionats amb les arquitectures d’estil colonial, romàntic i exòtic.

L’eclecticisme històric ve definit per l’estilisme arquitectònic colonial i forà en record dels avantpassats de Salvador Samà i Torrents i per una biologia faunística i vegetal que ens trasllada a la frondositat botànica de Marianao, on l’exuberància naturalista dels boscos i rius impregnaren l’admiració i estima d’aquells familiars indians.

El disseny dels jardins, llacs, fonts, ponts i cascades, ens fusionen sentiments propis del Romanticisme en despendre glopades de tranquil·litat i integració a la natura. Uns jocs d’aigua estancada rodejada d’una vegetació frondosa i majestuosa activa els sentits per absorbir unes sensacions que ens traslladen a un estat benestant i oníric propi del Romanticisme.

La naturalitat dels seus dissenys i la proximitat en què el visitant pot interaccionar amb tots els elements del parc, deixen entreveure el Modernisme imprès pel mestre Josep Fontserè i que amb molt bones ensenyances es nodrí Antoni Gaudínat a molt poca distància del parc i que també tingué una participació reduïda, treballant materials destinats a les arts decoratives com ferros forjats, vitralls i fustes.

Pel que fa als jardins del parc, també són una barreja estilística entre un ordre rectilini afrancesat i un caòtic i al mateix temps elegant i refinat disseny anglès, on l’exuberància arbòria i matollar s’uneixen en perfecta harmonia amb els llacs naturalistes, integrant-se amb la variada fauna exòtica que deambula entre els boscos sense cap limitació.

Arts decoratives i objectes funcionals del Parc Samà


Dins d’una massiva incorporació d’objectes decoratius, tots ells relacionats intrínsecament amb els sentiments d’enyorança i estima i que són en definitiva el reflex de la diversitat d’estils estretament relacionats amb l’amalgama d’influències colonials, europees i de viatges i aventures inoblidables de la família Samà, es poden destacar una sèrie d’objectes que ens mostren aquesta idiosincràsia.

Al jardí de l’entrada principal del Palau Samà, residència que ens ocuparem més endavant, s’ubica La Font de les Petxines, composta per unes espectaculars petxines gegantes importades de Cuba, disposades en dues alçades diferents, boca amunt i adherides a un pinacle recobert de molsa verdosa per on rellisca un suau brollar d’aigua que la fa lluir. Aquesta font és la simbolització del naixement de Venus -Afrodita- de la mitologia clàssica grega recollida al llibre La Metamorfosi d’Ovidi: Nascuda de l’escuma de mar fecundada pels genitals d’Urà que li havia tallat el seu fill Cronos. Venus, damunt d’una petxina gegant és traslladada fins a l’illa de Citera impulsada pel vent; un vent mestralejat característic del Baix Camp que ajuda a emular aquest simbolisme i ens entrellaça el sentiment romàntic i naturalista oníric.

Un altre element decoratiu que crida l’atenció dins del conjunt del Parc Samà, fruit d’una primera impressió desencaixant per l’estilisme exòtic, és un gerro amb reminiscències orientalistes, decorat amb una figuració vegetal i animal policromada al damunt de la ceràmica esmaltada de color terracota, la qual ens apropa al Romanticisme d’uns pensaments naturalistes i que al mateix temps, ens torna a insinuar les influències orientalistes que modelaren al Modernisme venidor.

Altres elements decoratius que cal destacar són les torretes blavoses ricament decorades amb escenes mitològiques, les torretes de ferro colat i altres esmaltades amb anses de cap de lleó, els bancs amb expressions naturalistes i clàssiques, i el templet de ferro colat i fusta que s’erigeix al mig de la glorieta artificial ubicada dins del llac també artificiós.

Fent ressò reiteratiu del classicisme mitològic, bona mostra és l’estatuària en aquest sentit. Una escultura d’Hèracles amb la pell del lleó de Nemea mort, símbol de la persistència, coratge i treball, i una figura de Demèter deessa de la fertilitat, ens justifica un primer caos estilístic superficial però que té un encaix romàntic, naturalista i culte que justifica i engrandeix l’espiritualitat invisible del parc, tan sols perceptible en un estat oníric induït pel mateix observador que en gaudeix en la seva imaginació.

Un dels elements més característic i visual del Parc Samà és la Torre Angulo. Visible a la distància des dels nuclis de població de Vinyols i els Arc, Montbrió del Camp i Cambrils, desprèn una aura melancòlica i imaginativa que bé ha portat a les gents de les contrades a divulgar una història romàntica relacionada amb pirates i amagatalls de tresors. Aquesta, descansa sobre una muntanya artificiosa, irregular i buida curosament engrutada per crear un ambient oníric i romàntic que desperta els sentiments més interiors. La personalitat arquitectònica d’aquesta torre és clarament medieval, amb una estructura troncocònica acabada en merlets quadrangulars, des d’on es gaudeix d’unes vistes privilegiades de tot el Parc Samà i les terres limítrofes.

El Palau del Parc Samà


La construcció més burgesa correspon sense cap mena de dubte, al palauet situat entre els dos grans jardins. D’expressió eclèctica, amb simetria a la resta del parc, a primer cop d’ull s’insinua una arquitectura neogòtica, amb fortes influències nord-europees despatxades per quatre teulades en forma d’esclavines fortament inclinades que reposen al capdamunt de quatre torres que delimiten el perímetre quadrangular del palau, fet que ens torna a insinuar un castell medieval, renaixentista i barroca.

La part superior de la façana principal és decorada amb lòbuls típics del Barroc, elements que ens insinuen certes reminiscències a la de la Universitat de Barcelona. El finestral del palau està circumdat, amb una decoració austera i noble, per un arc de mig punt desert i segmentat que descansa sobre unes pilastres llises a la planta baixa i tercera, i amb capitell en forma de drac als del primer pis, denotant una personalitat arquitectònica asimètrica i que ens al·ludeix la planta noble del palau de la primera planta.

La façana posterior, d’estil colonial mixturat amb un barroc suavitzat per unes derives renaixentistes en el límit superior de la teulada, apropant-se encara més a les idees arquitectòniques de la comentada façana universitària barcelonina, és presentada per una escalinata de pedra custodiada per dos escultures canines i recoberta d’heura que la trasllada a un naturalisme romàntic i poc pràctic, cosa que ens ha de fer suposar que en primera instància del 1881 no es va contemplar aquesta frondositat vegetal incrustada a l’arquitectura. Una font de ferro forjat de dos plats a peu d’escala, ens obre pas al jardí frondós i bucòlic que alberga els elements arquitectònics de jocs aquàtics i decoratius.

Valoracions finals


El conjunt arquitectònic que conforma el Parc Samà, és una mostra cultural eclèctica feta per una societat burgesa, culta i acomodada la qual, mitjançant la utilització de les grans obres ostentoses a imatge d’un Barroc i Rococó paladí, volien plasmar uns sentiments d’enyorança d’un passat familiar extraordinari consagrat amb els marquesats concedits per unes monarquies espanyoles que reconegueren el treball dels Samà en defensa de la Corona espanyola i en certa manera, per la seva deriva filantròpica avesada a millorar les condicions de vida de la societat.

Pel que fa a la vessant estrictament artística, els jardins són una mostra extraordinària d’aquesta amalgama estilística que ens fa ballar entre el Romanticisme imaginatiu i sensitiu, i unes primeres gestacions d’un Modernisme forjat dins d’un espai naturalista i catalitzador dels sentiments de benestar, tranquil·litat i relaxació que produeix el fet de deambular per entremig de la botànica i la fauna diversificada que s’ha pogut conservar fins a l’actualitat.

En certa manera, la majoria d’equipaments han conservat la seva estructura original, encara que moltes d’aquestes infraestructures satèl·lit destinades a l’exhibició d’una fauna exòtica, resten tancades veient i sofrint el pas del temps sense els animals que en els seus inicis albergaren.

Altres equipaments es forjaren o transformaren per les vicissituds històriques, especialment durant la Guerra Civil Espanyola, on el Parc Samà es convertí en la seu del Comitè Antifeixista de Cambrils, en un centre de reclutament de soldats de la Batalla de l’Ebre del 1938 La lleva del Biberó– i posteriorment en un Hospital de Campanya. Actualment, nous equipaments destinats a l’oci i la cultura, acullen el Festival Internacional de Música entre molts altres aprofitaments.

En definitiva, és un indret que desperta i fa vibrar els sentiments de benestar i tranquil·litat pròxims a l’estat oníric produït per les frondositats naturalistes majestuoses d’un Romanticisme pur i imaginatiu, i de les arquitectures eclèctiques integrades en el medi que les alberguen. Un indret que realça l’estima d’una terra i d’uns personatges que feren de Catalunya i Cuba un indret d’avantguarda i fortuna.




Josep Sanabra Ramos, Montbrió del Camp, 7 de setembre de 2017

Als patiments de Cambrils, Catalunya i Cuba.

Bibliografia i Webgrafia


  1. CARRILLO, Jordi. Salvador Samà i Martí. Més enllà del seu testament [en línia]. Canal Blau Tv. Vilanova i la Geltrú. Cop. 2016. http://www.canalblau.cat/salvador-sama-marti-mes-enlla-testament/
  2. Garrut, Josep Maria. L’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Delegació de Cultura, 1976. ISBN 84-500-1498-0.
  3. Gutiérrez Escoda, Esther. El jardín histórico del Marqués de Marianao. El Parc Samà de Cambrils, Tarragona. Tarragona. URV. 2011.
  4. https://www.ecured.cu/Salvador_Sam%C3%A1_Mart%C3%AD
  5. http://www.penultimosdias.com/2008/07/06/breve-historia-de-la-jungla-de-marianao-y-algunos-marianenses-ilustres-en-tiempos-de-la-segunda-guerra-mundial/
  6. http://www.endrets.cat/text/941/el-parc-de-sama-esta-situat-al-mig-d-una-estesa-de-vinya-ca.html
  7. https://www.parquesama.com
  8. http://www.catalunya.com/parc-sama-jardi-artistic-17-16003-340?language=ca
  9. https://www.youtube.com/watch?v=8EQMoFMBvxg

 

Anuncis

One thought on “El Parc Samà i el marquesat de Marianao

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s