Quan el sol tenyeix els carrers de color blau

Diumenge passat, mentre prenia el cafè del matí al bar del poble, entre pàgina i pàgina del diari, anava escoltant les notícies que recitava el televisor del bar en relació a la manifestació popular que s’esdevenia a Madrid organitzada pels líders polítics de la dreta espanyola. A la taula del costat seia un home vell, desconegut, que embadalit mirava, també, l’aparell tecnològic. De sobte, l’home va girar el cap i em va dir<< Guaita noi, igual que abans, quan manava el Quico! Va malament la cosa.>>

Tota la setmana he estat pensant què és el que va motivar a aquell home gran a fer un comentari d’aquelles característiques a un desconegut. Potser, va deduir que era republicà o catalanista o independentista, o qualsevol altra <<ista>> contrari a la ideologia que vomitaven les imatges del televisor. Potser, ho va deduir per la meva lectura del diari Ara o perquè vaig fer la comanda amb <<lo>> meu accent català mig sureny. El fet és que dins de l’imaginari del vell, em va situar en l’òrbita oposada a la dreta espanyola.

Però és que aquell home, tenia molts elements històrics per opinar d’aquella manera. Si desgranem fil per randa el significat i el motiu de l’acumulació de personatges amb aquell perfil tan acotat de la Plaça Colom de Madrid, hom pot tornar a pensar en aquella dita tan popular que diu que la història sempre es repeteix. Així és que si comparem aquests fets de Madrid amb el període temporal d’entreguerres del segle passat, sembla com si el sol volgués tornar a tenyir els carrers de color blau.


El desembre de 1936, el dibuixant satíric Kimon Evan Marengo (1904-1988), va publicar una de les seves vinyetes més famoses, Dictators all. En aquesta cèlebre imatge, s’exposa d’una forma molt gràfica, i com a idea central, l’auge del feixisme a Europa després de la Primera Guerra Mundial. Així, els líders que comandaren aquesta revolta armada i violenta són representats com uns llops mamant dels pits de la lloba mare que representa Benito Mussolini.

En aquest sentit, s’observa una personificació de la lloba capitolina, emblema de Roma, amb la cara del dictador italià Benito Mussolini. A més, la lloba és vestida amb una camisa negra decorada amb un simbolisme que identifica al cap de l’estat feixista Italià. Aquesta figura principal, reposa d’en peus al damunt d’una llosa amb un feix romà el seu extrem esquerre. Sota de la lloba capitolina hi ha representada una escena animada on cinc nacionalistes i feixistes de l’època, A. Hitler, K. Attaturk, A. Metaxas, F. Franco i O. Mosley, s’estan alimentant de les mamelles de la lloba. És, en conjunt, una representació metafòrica del naixement, creixement i consolidació del moviment ideològic nacionalsocialisme i feixista a l’Europa d’entreguerres.

Així, el conjunt de la vinyeta és un programa iconogràfic complex que requereix un estudi per a la seva comprensió i interpretació. La més evident, és la camisa negra de la lloba capitolina. Aquesta, fa referència als grups paramilitars anomenats camises negres italianes, els quals, dirigits per Mussolini, practicaven els desordres públics i la violència física i sense mesura sobre qualsevol persona contrària al seu pensament ideològic. Abans de la consecució del poder en 1924, Mussolini, en companyia d’aquest grup violent, va protagonitzar la Marxa sobre Roma de 1920, fet que va forçar la dimissió del govern italià en veure’s desbordat per la desmesurada violència i pressió social de les camises negres de Mussolini.

Pel que fa a les condecoracions que pengen de la camisa negra de Mussolini, són, bàsicament, d’ordes religiosos, de partits feixistes d’arreu del món i de fets històrics italians amb caràcter rellevant. L’última icona important i que cal tenir present, és el feix romà. Insígnia dels cònsols romans antics, va ser adoptada i present com emblema del feixisme italià. Actualment, el feix romà és present a l’heràldica de La Guàrdia Civil espanyola.

Emblema de la Guàrida Civil espanyola

Altres símbols, no menys importants, són els que serveixen per identificar el país de procedència del personatge feixista representat en la vinyeta. D’aquesta manera, l’observador pot relacionar el nom del protagonista amb el país d’origen i viceversa. Així, l’esvàstica o creu gammada és per a Hitler, el fes turc és per Attaturk i la vestimenta tradicional grega és per Metaxas. L’aparició de Mosley a aquesta particular escena internacional feixista, tot i no rebre cap simbolisme concret que l’identifiqui, es pot deduir perquè és l’últim personatge que entra en escena, però que no arriba a alletar-se de la lloba, ja que el seu moviment polític -Unió Britànica Feixista (BUF)-, creat en 1932, no va triomfar a la Gran Bretanya com ho feren la resta de personatges en els seus respectius països.

Altrament, la posada en escena de tots els personatges disposa una estudiada voluntat d’interpretació de l’autor. No és casual doncs, que la lloba capitolina, símbol del naixement de la ciutat de Roma i en extensió d’Itàlia, estigui personificada en la figura de Mussolini com a nou Caeser del renaixent Imperi Romà. Tot i aquesta magnitud dogmàtica del feixisme italià i en extensió europeu, es tractava l’afer feixista del vell continent amb certa preocupació per la radicalització de la seva ideologia. Així, una immensa majoria dels estats del conjunt mundial, van saber discernir entre el bé i el mal; entre el que s’havia d’eliminar i el que no. Una bona mostra d’aquest punt són les orelles en forma punxeguda de la lloba, element que situa al personatge de Mussolini com a un dimoni dolent i converteix la metàfora en una estudiada sàtira.

Talment, no és decoratiu que Hitler i Attaturk apareguin ballant i estiguin d’en peus alhora que beuen llet de la mamella de la lloba. És un nou simbolisme que escenifica la situació política de 1936. Hitler, que aconseguí el poder total en 1934, s’alimenta del triomf nacionalista i feixista de Mussolini, el que fora el primer i el més violent dels feixistes en aconseguir el poder en 1925. És per això que Mussolini és la figura més gran del conjunt iconogràfic.

La segona caricatura més gran és la d’Attaturk, que tot i aconseguir el poder en 1923, es nodreix del nacionalisme per crear un moviment militar i revolucionari que expulsaria militarment als italians i grecs dels territoris ocupats per aquests, retornant a l’statu quo anterior a la contesa de la Primera Guerra Mundial. El fet de la vestimenta d’Attaturk, amb vestit occidental i barret de copa, indica el gir polític i social occidentalista d’Attaturk.

L’historiador F. Veiga (2009) cita que << Mustafà Kemal “Attaturk” va abolir el sultanat i el califat, va proclamar la República turca i va promulgar un codi civil, l’emancipació de la dona, obligant els turcs a vestir a l’europea, i a adoptar l’alfabet llatí, que relegava l’escriptura àrab.>>

Veiga Rodríguez, Francesc (2009). El món d’entreguerres. Barcelona: FUOC.

Són doncs, aquests dos personatges -Mussolini i Attaturk- els que representen el triomf més estable del feixisme i nacionalisme primerenc. El que no ho són tant, cal insistir en el fet que la imatge fou dibuixada en 1936, són els que pengen de la mamella de la lloba. D’aquesta manera, Metaxas a Grècia, està a punt de caure de l’escala, simbolitzant, d’aquesta forma, que ha accedit al poder gràcies a una decisió del monarca George II i que no gaudeix del suport popular com fora Mussolini i Attaturk, o Hitler més endavant.

Com tampoc tenia el suport popular el militar espanyol Francisco Franco, qui és simbolitzat, dins de la sàtira, amb una posició inestable pels embats del brau que representa a la convulsa Segona República Espanyola de 1936. Cal fer una especial referència a aquest fet, ja que, primerament, la vinyeta es va dibuixar en desembre de 1936, cinc mesos després de l’alçament militar de 18 de juliol de 1936, i segonament, perquè el General Franco es va alçar en armes violentament contra el Govern Espanyol, el qual representava legítimament la voluntat política del poble espanyol.

Finalment, l’aparició de Mosley amb una escala sota el braç, presta la interpretació de què intenta ser un alletat més del club dels feixistes, simbolitzat per la recent incorporació i les escasses opcions de triomf del seu moviment BUF davant de la sòlida democràcia del Regne Unit.

En síntesi, és una vinyeta amb un elevat marc iconogràfic que resumeix la història politiconacional i feixista de l’Europa de les dècades 1920 i 1930. La pujada al poder més significativa va ser la de Mussolini i Hitler, causes directes de la Segona Guerra Mundial per la seva política expansionista, violenta, racista, antisemita i antidemocràtica. Fet que altrament, ja s’augurava a la dècada 1930 per la manera violenta de la pujada al poder dels feixistes, destacant que dels sis elements representats, sorprenentment, en va sobreviure un fins al 25 de novembre de 1975, el General colpista Francisco Franco, el qual, precisament, va pujar al poder de la manera més violenta, dolorosa i llarga després d’iniciar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).


És fàcil, doncs, a partir d’aquells fets tràgics de l’Europa d’entreguerres, dibuixar un mapa polític espanyol amb certs matisos merament especulatius, però que tenen cert punt de versemblança amb l’actual trajectòria política espanyola.

Així, fent un paral·lelisme amb la consecució del poder a la Itàlia de Mussolini de 1922, cal recordar que a partir de 1919 l’extrema violència dels grups paramilitars del Partit Nacional Feixista contra qualsevol manifestació d’esquerres o sindical, van accentuar la pèrdua de valors humans en tots els sentits, tant en la integritat física de les persones com en la llibertat d’expressió i pensament. Finalment, el Govern Socialista Italià es va veure obligat a dimitir quan l’octubre de 1922 els milers de camises negres de Mussolini es van manifestar per Roma en l’anomenada Marxa sobre Roma.

Principals líders polítics de VOX, PP i C’s en la manifestació de 10 de febrer de 2019 a Madrid.
Font: el Periódico

Casualitats o no, cinc dies després de la manifestació de 10 de febrer de 2019 de la dreta espanyola a Madrid, l’actual govern socialista espanyol, incapaç i sense voluntat de fer front a la incipient deriva intransigent de la dreta espanyola, ha anunciat la dissolució de les corts per engegar el procés electoral espanyol.

El que no és casualitat és que es faci referència a la pujada al poder del Partit Nacional Feixista italià de Mussolini, doncs, la Falange Española (FE) –camises blaves- i les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) són una inèrcia d’aquelles polítiques feixistes italianes i que també triomfaren a l’Alemanya de Hitler en 1933-1934, recolzades altrament, per personatges pròxims al dictador Primo de Rivera, principals instigadors del cop d’estat militar a l’Espanya de 1936.

Heus aquí, el que el dibuixant Marengo va satiritzar d’una forma gràfica i evident. Heus aquí, el que aquell home vell em va voler explicar a la seva manera.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s