El tomb de vila a Vandellòs

L’obra de Jean Jacques Rousseau, un pensador del segle XVIII, és una crítica cap al desenvolupament científic i tecnològic avinagrat pel pudent egoisme i individualisme de la societat moderna. I és en aquest sentit, ben cert, que es va desenvolupar i construir la indústria moderna, el capitalisme i la política -un monstre de tres caps ens cita Isabelle Stengers, una de les pensadores crítiques més brillants de l’actualitat- transfigurat i venut a preu de ganga com un bé de desenvolupament humà però que no és més que un oblit i abandó dels valors nobles de Gaia i l’altruisme.

I Rousseau no és l’única veu crítica. Al llarg i ample de la història moderna i contemporània, altres pensadors il·lustres s’han esplaiat literàriament en un sentit paral·lel. Es pot citar, com exemple, Schopenhauer, l’obra de Frederic Engels i Karl Marx en el seu manifest comunista, i també, l’escola de Frankfurt amb Theodor Adorno i Max Horkheimer i la seva crítica a la indústria cultural de masses.

No vull avorrir pas al lector amb idees il·lustrades i crítiques socials de filòsofs finats, però sí que aquesta pinzellada crítica serveix per introduir, o si més no, entendre, que és el que la societat actual ha perdut a raó del triomf de l’individualisme i l’egoisme com a mecanismes de funcionament de la societat occidental contemporània.

Avui en dia som dins d’una bombolla anomenada societat, la qual, es regeix per unes normes i uns cànons que anomenem cultura i que cada cop més ens aïlla i focalitzada cap a un sistema liberal agressiu que configura les classes socials segons el seu poder econòmic i d’influència. Com a exemple, les batzegades a l’Obamacare als Estats Units o els desequilibris econòmics i de desenvolupament humà entre una zona territorial dividida per una línia en un mapa polític.

En aquest sentit, en el registre territorial de Catalunya, abans de la Guerra Civil de 1936, existia en el si de la societat catalana una norma no escrita que desprenia aquella essència melancòlica d’aquells filòsofs ensopits. Precisament, avui, mentre em prenia una beguda refrescant en un bar del poble de Vandellòs, una dona m’ha explicat una història que ens parla d’aquesta pèrdua de valors.

El Bar Can Macari de Vandellòs

Quina casualitat que aquesta conducta egoista l’estàvem debatent un company de feina i jo minuts abans, quan parlant de l’organització de les festes majors de l’Hospitalet de l’Infant havíem arribat a la conclusió que al poble de Vandellòs tenen un sistema organitzatiu molt diferent del de l’Hospitalet, ja que a Vandellòs, quan s’ha d’organitzar un esdeveniment popular, ho tenen tot apamat i mecanitzat a través de la col·laboració altruista, en línies generals, de tota la massa social del poble.

I aquesta filantropia de Vandellòs ve de lluny, del segle passat com a mínim. Al bar de Can Macari de Vandellòs, mentre em prenia aquell refresc, na Mercedes Margalef Boquera, nascuda a Vandellòs el 7 d’agost de 1931, m’ha explicat que, antigament, la gent col·laborava amb el poble d’una manera diferent. Ella m’ha explicat que abans de la guerra, quan s’havia de col·laborar en la construcció o reparació d’un bé comunitari -“del poble” diu na Mercedes- l’agutzil passava per les cases a “donar el tomb de vila” i que consistia en assignar una col·laboració no remunerada i en benefici de la comunitat del poble.

Mercedes Margalef Boquera, Vandellòs 12 d’agost de 2019

Així, per exemple, quan l’ajuntament veia que calia arranjar un carrer del poble perquè un aiguat s’havia endut part de la calçada, l’agutzil se les empescava per determinar a quina part del veïnatge de Vandellòs li tocava arreglar aquell succés. I tant fou així, que l’antiga escola de Vandellòs va ser construïda amb el “tomb de vila” de tots els vandellossencs, amb una aportació filantròpica de dos duros -deu pessetes- per família.

En definitiva, i fent una reflexió de l’actual societat, que en pensa el lector si de cop i volta li arribés a casa seva “el tomb de vila”, una notificació de l’ajuntament en la que se li requerís presentar-se un dia determinat al magatzem de la brigada municipal per tal de col·laborar gratuïtament en, per exemple, el soterrament del sistema de recollida selectiva de residus del seu carrer? Realment ha triomfat l’egoisme i l’individualisme per damunt de la filantropia? Seria bo equilibrar aquesta societat malalta d’individualisme?

Josep Sanabra, 12 d’agost de 2019

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s