La Il·lustració i l’influx en la sociologia

L’inici de la sociologia com a ciència institucionalitzada s’ha de situar, dins d’un context històric, ideològic i territorial, a les acaballes de la influència del pensament il·lustrat europeu. Després de l’ensorrament politicomilitar de la Il·lustració de 1815, idealitzada i simbolitzada amb la Revolució Francesa, el discurs lògic de les Llums, el qual havia trencat amb la dogmàtica del discurs mític de la religió catòlica de la civilització europea, necessitava continuar aflorant en el si d’una societat segmentada i immersa en una lluita de classes a conseqüència dels vells usos feudals[1] que tornaven a demanar el protagonisme mitjançant les polítiques antigues de sotmetiment i segona servitud al proletariat.

El hombre, en un principio, lo ignora todo, y teme a la naturaleza que le rodea creyéndola animada y movida por poderes ocultos, por fuerzas sobrenaturales. La realidad se explica para él por el poder de los dioses y espíritus superiores. Más adelante, la razón va depurando esta visión de las cosas, y la pluralidad de dioses se va convirtiendo en un Dios único, y este solo Dios va perdiendo sus caracteres divinos y sobrenaturales para convertirse en un principio metafísico. Este es el tránsito del estadio religioso al metafísico, que realizó la humanidad en tiempos ya remotos (…).

Rafael Gambra (2010: 180).

Si la Il·lustració va significar un veritable canvi de pensament[2], el pas definitiu del discurs mític al lògic[3], la sociologia va néixer de la necessitat humana a l’hora de continuar amb la gnoseologia de les Llums. Però, què va significar aquest pensament il·lustrat? I quins són els trets peculiars d’aquesta nova societat moderna impulsada per la raó i la ciència?

En resum, es pot parlar d’una gran revolució en tots els àmbits humans[4]: revolució econòmica, on el rendisme de la burgesia -en detriment de la noblesa- pren el control del comerç i de les finances, revolució religiosa, primer, pels efectes de la Reforma i la Contrareforma, i segon, per l’ateisme i deisme que trenca amb el monopoli de la dogmàtica religiosa, revolució inductiva, primer, pel desenvolupament astrològic[5], i segon, per la recuperació del mètode inductiu dels clàssics grecs[6], fet que condueix cap a una revolució científica on l’empirisme i el racionalisme desenvolupen el mètode científic.

Quant a la revolució política, bàsicament, es pot justificar a conseqüència de la pèrdua del poder de la tradició i el costum[7] a favor del parlamentarisme i la divisió del poder. La revolució colonial amb la independència dels Estats Units, i la Revolució Francesa -taló d’Aquil·les de la Il·lustració- són els màxims exponents del gir de les Llums. Altrament, convé subratllar la importància que va suposar la Il·lustració per a la Revolució Industrial.

Causa directa de la revolució científica[8], la industrialització va accentuar els canvis socials, econòmics i polítics de primer ordre que varen despertar l’interès de la sociologia moderna. Així doncs, les teories d’Auguste Comte (1798-1857), Karl Marx (1818-1883), Émile Durkheim (1858-1917) i Max Weber (1864-1920) giraven al voltant de les causes i conseqüències de l’aplicació d’aquests canvis socials proposats per la industrialització: l’estratificació social burgesia-proletariat i la política economicoliberal[9]. Breument, seguint la proposta d’Estradé, la sociologia naix de la necessitat de tafanejar i donar veu a aquestes causes i conseqüències que propicien els canvis socials, principalment per subratllar de manera indeleble <<perquè hi ha interessos poderosos dins de la societat per amagar determinades realitats que sovint s’amaguen perquè són essencials a l’hora d’entendre el veritable funcionament del joc social.>>, (2’55”).

<<Denunciadors implacables de les injustícies del present>>, cita Estradé (2019, pàg. 11), Comte i Marx són els profetes racionals de les noves reformes socials; més Marx que Comte pel pes específic i aplicabilitat de la denúncia de la divisió i estratificació de les classes socials i del sotmetiment del proletariat a la burgesia liberal. Així, mentre Comte continuava amb la inèrcia de la revolució científica i industrial il·lustrada per tal d’integrar el  positivisme[10] en la societat, recolzada amb l’ús de la raó i la fe en el progrés[11], Marx se centrava més en exposar els efectes socials que generava el sistema capitalista i el liberalisme econòmic i proposava un nou sistema social on les desigualtats socials siguèssin manllevades[12].

L’augment de població als suburbis de les ciutats, les dures condicions de treball i de vida de la classe obrera i tot un seguit d’aspectes que s’hi relacionen, ocasionen un augment de l’interès per estudiar aquestes realitats.

Antoni Estradé (2019, pàg. 9)

Altrament, cal remarcar que Comte és el primer pensador que exposa el concepte de sociologia: <<la reina de les ciències […] estava cridada a incloure […] totes les ciències humanes i socials sense excepció. […] La sociologia havia de servir, a més, per a reorganitzar la societat sobre bases científiques.>>, Estradé (2019: 13). Per tant, el posicionament de Comte és a favor del determinisme tecnocientífic[13]. Cal recordar, per contra, que fora d’aquest marc positivista, la veu de rellevància il·lustrada de Jean Jaques Rousseau (1712-1778)[14] ja va posar en relleu el seu caràcter crític vers als punts forts de la Il·lustració: el positivisme (cientisme o optimisme del progrés) i la raó[15].

En darrer terme, Durkheim i Weber van proposar una teoria social amb certs matisos d’influència comtiana i marxista. Respecte al francès Durkheim, les transformacions que donen pas a la modernitat vénen donades per l’influx creixent de la població que al mateix temps origina l’especialització i la conseqüent divisió del treball. A més, va subratllar la necessitat de regular el mercat[16] com a font de creació de falsos imperatius i d’una anomia social, a més de reformar la societat amb polítiques socials d’integració i solidaritat, Estradé (2019, pàg. 37).

Pel que fa a l’alemany Weber, s’ha de destacar, en primer lloc, la seva visió vaticinadora de les crítiques sociopolítiques postmodernes[17] a través de l’objectivitat científica: << la ciència ha de ser autònoma, i només ho pot ser si lluita per ser com més objectiva millor, evitant de sotmetre´s als dictats d’interessos aliens i de valors ideològics que la puguin condicionar.>>, Estradé (2019, pàg. 38).

Finalment, cal posar en relleu el distanciament de les idees weberianes de les teories cartesianes[18] que caracteritzen a Comte, Marx i Durheim en proposar un pensament relativista, on la multiplicitat d’aproximacions al procés social de modernització sigui el cúmul de les diverses teories aplicades a la societat.


[1] Des de la Restauració del Congrés de Viena de 1814-1815.

[2] En un bast exercici, s’hauria de desenvolupar el Renaixement com a punt de ruptura inicial entre el discurs mític i el lògic i els efectes pràctics en la societat.

[3] Una derogació del dogma eclesiàstic a favor de l’autonomia individual i que Kant resumeix amb <<sapere aude!>>.

[4] Cal destacar també l’enciclopedisme com a mostra de, cita Jordi Mas (2019), <<fe en el progrés, en el futur com un horitzó que hem de controlar a través de la raó.>> i Peter Hamilton (pàg. 9) <<[…] reafirma un projecte de la Il·lustració, la noció que al segle XVIII es va produir un moviment intel·lectual […] dissenyat per a popularitzar algunes nocions clau relacionades amb la ciència, la raó i el progrés.>>

[5] Heliocentrisme i anul·lació de la teoria geocèntrica promoguda per la teologia i l’hermenèutica.

[6] L’humanisme situa l’ésser humà en el centre del coneixement, desplaçant a Déu com a font de tota la raó.

[7] Obediència i fe. La societat, en general, obeïa l’església, que al mateix temps els hi deia que havien d’obeir al rei, el qual assegurava que ho era per la gràcia de Déu. Així mateix, creien en el que diu la Bíblia i desconfiaven de la raó empírica, perquè tot l’univers i la terra havia estat creat per Déu i no pas per difamacions esbiaixades de la paraula divina.

[8] La industrialització és el materialisme del desenvolupament tecnològic, l’efecte pràctic de la ciència. La tecnologia, tal om ho explica Wolpert (2008, pàg. 129), és <<la aplicación de dicho conocimiento -la ciència- para hacer algo o para utilizarlo de un modo práctico […] mientras que las ideas en el campo de la tecnología dan lugar a objetos utilizables.>>

[9] D’acord amb Muniesa (pàg. 26), <<la ideologia liberal es basa en: 1) la llibertat d’iniciativa individual, 2)la propietat privada dels mitjans de treball, 3) la llibertat de producció, 4) la llibertat de comerç, 5) l’apropiació privada dels excedents o beneficis.>>

[10] D’acord amb Estradé (2019, pàg. 12), el positivisme abraça cinc sentits diferents i simultanis: <<un estat determinat de la ment humana; un programa particular d’ensenyament; una certa concepció del coneixement científic; una etapa de la història, un model concret d’organització social.>>

[11] <<La curiositat intel·lectual ha fet possible el sorgiment de la ciència moderna en general, com de l’àrea científica concreta que anomenem sociologia.>>, Estradé (51”).

[12] El Manifest Comunista de Marx i Engels i la teoria social del materialisme històric és un referent d’aquest nou àmbit social que denuncia i proposa.

[13] En època postmoderna, aquest pensament és divergent del de la perspectiva sociològica relativista i constructivista del coneixement científic.

[14] Discurs sobre l’origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes (1755) i Discurs sobre les ciències i les arts (1750).

[15] Rousseau escenifica la pèrdua de la innocència original, o bondat natural, de l’home a partir de la divisió dels terrenys en el neolític, fet que provoca l’aparició de les desigualtats entre homes a conseqüència de la propietat privada i el treball. Doncs, és l’economia productiva la que engendra el poder als rics per sotmetre al pobre per por a perdre el guanyat, Vila (2012, pàg. 15-16).

[16] Es pot dir que és l’equivalent al capitalisme liberal desfermat i egoista: <<és la institució central de la modernitat que desplaça a un segon terme les institucions reguladores del passat com la religió o l’autoritat política.>>, Estradé (2019, pàg. 34).

[17] <<No obstante, el auténtico conocimiento científico no hace juicios de valor, ni tiene valores morales o éticos. La ciencia nos dice cómo es el mundo. El hecho de que no estemos en el centro del Universo no es bueno ni malo, como tampoco lo es la posibilidad de que los genes puedan influir en nuestra inteligencia o nuestra conducta. Los riesgos y las cuestiones éticas sólo aparecen cuando la ciencia es aplicada del mismo modo que la tecnología. […] El problema surge cuando se mezclan ciencia y tecnología.>> Wolpert (2008).

[18] L’obra de René Descartes (1596-1650), de manera genèrica, es pot reduir en: linealitat, ordre i simplificació.

Bibliografia i webgrafia:

  • ESTRADÉ i SALTÓ, Antoni (2019). El pensament sociològic (I). Els fundadors. Barcelona: FUOC.
  • ESTRADÉ i SALTÓ, Antoni (2015). Una història ben curiosa. Les transformacions de la curiositat i el sorgiment de la sociologia [en línia] a: YouTube. Barcelona: UOC. https://www.youtube.com/watch?v=TEfBN2FvZ7w&feature=youtu.be [Última consulta 15 de novembre de 2019]
  • GAMBRA, Rafael (2010). Historia sencilla de la filosofía. Madrid: Rialp. Cop. 258 p. ISBN: 978-84-321-0282-0
  • HAMILTON, Peter. La Il·lustració i el naixement de la ciència social. Lectura 2. Barcelona: UOC.
  • MARX, Karl; ENGELS, Friedrich (1848). MANIFESTO COMUNISTA.
  • MUNIESA i BRITO, Bernat. Orígens i formació de les ciències socials. Lectura 1. Barcelona: UOC.
  • VILA ABENZA, Joan (2012). Filosofia i cultura. Barcelona: FUOC.
  • WOLPERT, Lewis (2008). “¿Es peligrosa la ciencia?” En: Ars médica. Revista de humanidades, Vol. 7, Núm. 1. p. 128-136. http://www.dendramedica.es. ISSN 15798607.


One thought on “La Il·lustració i l’influx en la sociologia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s